LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCCCX v.]

no feta differència de prioritat de grau

ne si los béns que deuen ésser regits

són pervenguts de part de pare o de

mare. Mas, solament, sia sguardat

qual persona de aquelles serà pus útil,

profitosa e sufficient a regir les dites

tuteles e cures e que aquella hi sia as-

signada a conexenca de la cord. E si de

part de pare no ni haurà de covinents

que lladonchs hi sien assignats en

la forma dessús dita dels parents

de part de mare.



Més avant, enadins al fur antich

posat sots la dita rúbrica de tudo-

ria, lo capítol que comença “fembres

no poden ésser donades etc.” Ordenam

que si algú en testament o altra derre-

ra voluntat donarà tudriu o cura-

driu a sos fills, mare o hàvia de

aquells que valla tal dació de tu-

tela o cura. Mas altres fembres

f. CCCCXI

no puxen ésser dades en tudrius o curadrius

en testament o altra derrera voluntat,

declarants que si la mare o àvia pen-

drà marit que sia finida la tutela

e cura.



Enadins e declarants lo fur final rú-

brica de advocats, stablim que clergues

alguns que sien constituïts en sacres or-

dens no puxen ésser testamentaris.



Rúbrica en qual manera los

frares deuen tornar en part

los béns que hauran haüts

del pare o de la mare.



Ordenam que si·l pare o la mare en

llur vida hauran fetes algunes do-

nacions de les llurs coses o algú de

sos fills axí en temps de matrimoni

com en altra manera o los dits fill

o fills succehirà o succehiran al pare

o a la mare ab intestat ab los