Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
[f. CCCCX v.]
no feta differència de prioritat de grau
ne si los béns que deuen ésser regits
són pervenguts de part de pare o de
mare. Mas, solament, sia sguardat
qual persona de aquelles serà pus útil,
profitosa e sufficient a regir les dites
tuteles e cures e que aquella hi sia as-
signada a conexenca de la cord. E si de
part de pare no ni haurà de covinents
que lladonchs hi sien assignats en
la forma dessús dita dels parents
de part de mare.
Més avant, enadins al fur antich
posat sots la dita rúbrica de tudo-
ria, lo capítol que comença “fembres
no poden ésser donades etc.” Ordenam
que si algú en testament o altra derre-
ra voluntat donarà tudriu o cura-
driu a sos fills, mare o hàvia de
aquells que valla tal dació de tu-
tela o cura. Mas altres fembres
f. CCCCXI
no puxen ésser dades en tudrius o curadrius
en testament o altra derrera voluntat,
declarants que si la mare o àvia pen-
drà marit que sia finida la tutela
e cura.
Enadins e declarants lo fur final rú-
brica de advocats, stablim que clergues
alguns que sien constituïts en sacres or-
dens no puxen ésser testamentaris.
Rúbrica en qual manera los
frares deuen tornar en part
los béns que hauran haüts
del pare o de la mare.
Ordenam que si·l pare o la mare en
llur vida hauran fetes algunes do-
nacions de les llurs coses o algú de
sos fills axí en temps de matrimoni
com en altra manera o los dits fill
o fills succehirà o succehiran al pare
o a la mare ab intestat ab los