LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CXI v.]

cascun d'els, en pública audiència, lo primer

dia e ora que comencaran tenir aquella, sien

tenguts jurar en presència de alguns dels

jurats de la ciutat o de la vila on volran

tenir la dita audiència, que observaran furs e

priviletgis a la ciutat e regne, en special o en

general, atorgats e segons aquells procehiran e

e iniciaran. Com, açò mateix, cascuns reys

en llur novell regiment sien tenguts fer,

en altra manera que no puxen exercir llurs

officis tro a tant que·ll dit jurament hajen

fet, e si de feyt l'exercien, que tot cò que faran o pro-

cehiran sia nul·le, cars e va. Com, senyor, fo-

ssen absents de la ciutat, vila o loch on se ten-

drà la audiència, e en lo spatxament de la

justícia se puxa és covinga donar algun pre-

sident per regent, que sia vostra mercè atorgar que

tal president o regent de la justícia, per semblant

forma, lo primer jorn e ora que comencarà re-

gir faca semblant jurament, com dessús és

dit de canceller o vice-canceller, en altra manera que tot quant

spatxarà sia nul·le.



XV. Ítem, senyor, los vostres alguatxirs de les execucions,

f. CXII

les quals de manament de vós, senyor, o de

vostra cancellaria o per llur offici fan o com ésser

se sforcen de demanar e haver los capsous, çò és, hun

diners de cascun sou que són vint diners per lliura. Et

acò, salva la reverència, no deien res haver o per-

dre com sien ordinaris o almeys no tant ex-

cessivament, car segons costums per priviletgis or-

denada e tots temps observada, salari de judica-

tura és huyt diners per lliura entre amdues parts.

Et seria gran desagualtat, salva la reverència

dessús dita, que·l inici per fer e regonèxer

e acordar lo procés e la causa e ordenar e dar

sentència en aquel haia solament huyt diners per lliura,

entre amdues parts, e que l'execudor haia vint diners

per lliura. Per tal, sie mercè de vós, senyor, declarar e

provehir perpetualment que algun altguatxir de les

dites execucions no haja algun salari, com sia or-

denari jutje, segons és dit, e que açò mateix sia ob- 

servat en tot altre execudor, car segons fur la

execució de la sentència dada per jutje real pertany

a ell mateix de fer e d'acabar sens salari com ja l'

haia haüt de la judicatura a l'ordinari, qui no·n

deu haver salari algú, e ab açò les gents seran