LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CLXXXIII v.]

per veures ab lo rey de Navarra, sobre lo matrimoni

fahedor de l’il·lustre rey de Sicília ab la senyora

infanta, filla del dit rex de Navarra, del qual

viatge, per gràcia de Déu, lo dit senyor rey era tornat,

que, per çò, que de present jatsia lo dit acte fos haüt

per revocat per la venguda del dit senyor rey que a cau-

tela súper habundant fos acordat que la dita revocació

fos feta per lo dit senyor rey a supplicació de la dita

cort com la dita cort, tant com ella era, hagués

lo dit acte per revocat, cassat e anul·lat romanint

tot çò que tro ací fos en virtut del dit acte feyt

vàlid e ferm. Et axí fon publicat en la dita cort.



Et per execució de les dites coses, per fer la dita sup-

plicació, per part de tota la dita cort foren elets quatre

de cascun brac, çò és, per lo brac ecclesiàstich los reverents

mestre de Muntesa, comanador de Morella, mossèn

Gerau Lançol e frare Pere Valls; per lo brac mi-

litar, mossèn Berenguer de Vilaragut, major de dies,

mossèn Vidal de Vilanova, mossèn Francesch Munyoc e

En Pere Çabata, maior de dies, e per lo brac real

En Pere Passadores, micer Guillem Caera e En Francesch

Aguilló e En Ferrer Ram.



Presents testimonis foren a les dites coses los discrets

f. CLXXXIIII

En Bernat Narbonés, N’Anthoni Lóppiz, notari de casa

del dit senyor mestre de Muntesa, En Bernat de Mun-

talbà, notari de València.



En après, fon rahonat en la dita cort que per los

dessús elets fos supplicat lo dit senyor rey que fos

sa merçè provehir que la porrogació, la qual era stada

feta de la cort en lo seu real, fos feta sens preiuhí

algún que non fos engendrat a la cort e causada per lo

accident de la persona del dit senyor. Et més avant,

que per çò, que la cort rehebés major spatxament e los qui·s

devien ajustar en aquella pus laugerament e ab me-

nor dificultat se poguessen ajustar que al dit senyor

plagués e provehís que fes sonar algun seny de la

ciutat, en tal manera que los de la cort sentint lo

so de aquell s’ajustaren cascun dia que aquell sonaria en

lo loch ordenat per celebrar la dita cort. Et axí·s seguí

que aquell dit dia de dilluns passada, ora de vespres,

e ans de la ora de <a> sopar, stant lo dit senyor rey

dins lo seu real en la cambra appel·lada dels Àn-

gells, sehent en una finestra foren al dit senyor rey,

per part de tota la dita cort, per lo reverent mestre de

Muntesa, present la major part dels dessús elets,

per la dita cort supplicades les coses dessús per la dita