[f. CCX v.]

de seda blanch ab obres morisques, segons apa-

ria, explicà a la dita cort que com lo dit senyor

hagués convocada la dita cort entre les altres

specials causes per lo jurament fahedor al senyor

rey de Sicília, son fill e primogènit, e tro ací

fos passat que·l dit jurament no li era stat fet,

jatsia, la cort li hagués profert ja en Sogorb

de fer e prestar lo dit jurament segons devia,

per çò, que lo dit senyor volia que·l dit jurament

fos feyt e prestat segons se pertanyia ara digmenge

pus propsegüent o semblants paraules en acaba-

ment.



Et dites les sobredites paraules per lo dit sen-

yor rey, de continent, lo dit honorable micer Nicho-

lau de Canyelles, qui present era en la dita cort,

dix, en persona del molt alt senyor rey, que·l

dit senyor continuava la dita cort a diluns

*primervinent en ora de tèrcia e porrogava la

assignació feta per donar e offerre los greujes, se-

gons dessús era stat assignat, al dit dia e ora

precisament e peremptòria.



Et en continent, lo molt reverent bisbe de Va-

lència per tota la dita cort, ab les reverències

que·s pertany, respós al dit senyor rey que la dita

f. CCXI

cort delliberaria e hauria sa delliberació e

acord sobre la forma del dit jurament, presta-

dor al dit senyor rey de Sicília, fill e molt

car primogènit del senyor rey, o semblants pa-

raules en substància.



*Et en après, en lo dia de dilluns, dessús assignat,

en lo qual era comptat vicesima sexta iunii

anno iamdicto a nativitate Domini millesimo

quadringentesimo secundo in tercis. Aiustada la

dita cort en lo palau Real, dessús dit, sonat

abans de matí lo seny abatallades, sehent en la

dita cort lo molt alt e molt excel·lent prín-

cep e senyor, lo senyor rey, en la cadira apparella-

da, segons dessús és recitat en lo palau ja

dit, present mi dit Jacme de Vallseguer, notari

e scrivà qui dessús, lo dit senyor rey en plenera cort

dix e explicà a la dita cort que com ell hagués

entès que alguns no contrastant lo mal stament en

lo qual la ciutat era, assaiaven de fer lignes

e altres conspiracions e no constrastant lo sobrese-

hïment per ell manat dels feyts fiscals, ell per lo bon

stament del regne volgués rehebre informació

e metre la ma en les dites coses, no per cor de en-

bursar, mas per provehir al bon stament que, per çò,