LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. CCXXXXII v.]

apparellat ab los del consell declarar sobre aquelles

lo motius o causes per los quals serà mogut, per que

d’aquí avant, lo dit senyor pregava la dita cort

volgués entendre en lo donatiu car si gràcies havien

mester o provissions ell era apparellat de entendre-y

e provehir rahonablament en çò que tocàs lo bon sta-

ment del regne o semblants paraules en acaba-

ment. Et, adonchs, feta fi per lo dit senyor rey a les

dites paraules e altres moltes, en continent, lo dit sen-

yor bisbe de València, per lo brac de la sglésia, re-

spós que llur brac acordaria sobre les dites coses

e faria resposta al dit senyor o semblants pa-

raules en substància. Et per semblant, per lo senyor duch

de Gandia fon respost, per lo brac dels barons e ca-

vallers, dient que fos mercè de vós, senyor, de fer-los

dar trellat o còpia de les dites provisions provehïdes

sobres los dits greujes e concordar ab aquells sobre

aquelles car si lo dit senyor provehí de justícia sobre

los dit greujes e havia mes en bon stament

lo regne ells eren apparellats de provir lo dit senyor

o semblants paraules, en acabament.

En après, lo honorable micer Guillem Caera, síndich de la

ciutat de València, per tot lo brac real, levat en

f. CCXXXXIII

peus dix al dit senyor rey semblants paraules

en substància. Senyor, és intenció vostra de publicar en

la present cort per acte de cort les dites respostes e

provisions per vós, senyor, fetes sobre los greujes offerts

a la vostra senyoria per tots los bracos de la dita cort.

Et lo dit senyor rey, de continent, respós que ja inten-

ció era de publicar a la dita cort e haver per publica-

des les dites respostes e provisions fetes sobres los dits

greujes.



Et de continent, en aquell mateix instant lo dit

micer Guillem Caera, en nom e per lo brac de ciutats

e viles reyals, de paraula dix que, ab aquella pus humil

e subiecta reverència que·s pertanyia, en çò e quant

les dites provisions e respostes fossen vistes contra

furs e priviletgis o fossen vistes en alguna cosa pre-

judicials o derrogatòries al dit brac real o contra-

dir a les coses supplicades per lo dit brac real, lo dit

brac reyal no acceptava aquelles no-y consentia ans,

ab les dites reverències, hi contradia e dissentia

expressament. Et en quant les dites provisions

o respostes fossen vistes conformes a aquelles o segons

los dits furs o priviletgis, ab infinides grà-

cies, lo dit brac acceptava aquelles protestant que ha-

uda còpia lo dit brac pogués fer sa resposta o sem-