Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia
A mis padres.
[f. CCXXXVIII v.]
quadringentesimo secundo com ja de matí circa
horam prime hagués sonat lo seny en lo campa-
nar de la seu, gogons és costumat com la cort se
deu justar. Et la dita cort fos justada en lo pa-
lau del Real dessús dit lo dit honorable micer Nicho-
lau de Canyelles, existent en la dita cort, conti-
nuà, en persona del molt alt senyor rey, la
dita cort a disapte primervinent, en ora de tèrcia.
Et la dita cort protestà segons dessús havia
protestat.
*Al qual dia de disapte e ora de tèrcia dessús
assignat, en lo qual era comptat tricesima sive
ultima mensis septembris anno predicto a nativitate
Domini millesimo quadringentesimo secundo.
Sonat de matí circa oram prime, lo seny en
lo campanar de la seu, en la manera acostuma-
da com la cort se deu aiustar, fon aiustada
la dita cort en lo palau del Reyal dessús dit
e existent en aquella lo dessús nomenat micer Ni-
cholau de Canyelles qui, en persona del molt alt
senyor rey, continuà la cort dessús dita a dimarts
primervinent, en ora de tèrcia.
Et la dita cort dix que protestava segons dessús
f. CCXXXVIIII
pluries havia protestat.
*Preterea, en lo dia de dimarts damunt assig-
nat en lo qual era comptat tercia mensis oc-
tobris anno predicto a nativitate Domini millesimo
quadringentesimo secundo. Sonat de matí lo seny
en lo campanar de la seu, segons és costuma com la
cort se deu ajustar, e la dita cort fos aiustada en
lo palau del Real dessús dit, fon constituhït
dins la dita cort lo molt alt e molt excel·-
lent príncep e senyor, lo senyor rey, e sehent en
pròpria persona en la cadira real, apparellada en la
dita cort per la manera acostumada, com lo dit sen-
yor rey vol proposar alguna cosa a la cort, lo
dit senyor rey proposà a la dita cort que com alguns
dies fossen passats lo dit senyor rey fos stat sup-
plicat per part de la dita cort de tres coses. La una,
que pus lo dit senyor havia donat haviament
a la reyna de Sicília que fos sa mercè degués en-
tendre en lo bon e breu spatxament e spedició de les
presents corts. La segona, que fos sa mercè
degués entendre en lo bon stament del dit reg-
ne. La tercera, fon obmesa recitar per lo dit sen-
yor era veritat que present mi, dit notari, fon
lo dit senyor rey supplicat que com pells furs