LAS CORTES DE DON MARTÍN EL HUMANO (1401-1407)

Mª José Carbonell Boria, Universitat de Valéncia

A mis padres.

Transcripciones

Normas de edición

[f. LIII v.]

rals en la seu de València sots kalendari de de-

cima septima kalendas octobris, anno Domini

millesimo <quadri> trescentesimo tricesimo

primo, per lo qual vós, senyor, e vostres successors

no podets alienar o separar de la vostra corona certes

ciutats, viles e lochs del regne, drets, rendes e emo-

luments de aquells e altres coses en lo dit priviletgi

pus stesament contengudes. Lo qual priviletgi vós,

senyor, devets jurar en plenera cort e liurar de

aquell e del jurament carta pública. Et com, senyor

molt excel·lent, sia stat donat a entendre, als del vostre

brac de ciutats e viles reals del dit regne, que

los del brac militar volen protestar ab paraules

generals ambigües e equívoques aquella jornada,

emperò, en tal forma que·l dit llur protest se puxa

adaptar a inpugnació o narració del dit priviletgi

e del vostre jurament; la qual cosa si axí era, seria

expressament e directa contra lo dit priviletgi. Com

del dit priviletgi jurat per vós, senyor, segons és dit,

deu ésser dada carta pública e si protest hi ha, qui·s

dreçe és puxe drecar, contra lo dit privilegi seria en

 

f. LIIII

facultat dels protestants traure carta pública del

dit priviletgi jurament vostre e del dit protest, en-

semps. E encara, senyor, que vós no volguessets ator-

gar carta pública del dit protest ensemps ab lo

dit privilegi e jurament, si la hauriets atorgat

del dit protest, per si la qual carta per relació

que portaria ab sí als dits priviletgis e juraments

faria inperfeta tota pública qui fos treta del dit

priviletgi e jurament vostre, tantsolament, la qual

cosa seria contra lo dit privilegi. Més avant senyor,

sab la vostra molt excel·lent senyoria que segons tenor

del dit privilegi vós, senyor, sots tengut e obligat,

e axí o jurarets, de observar lo dit priviletgi in-

corruptiblement e que contra aquell o alguna de les coses

contengudes en aquell no vendrets, farets, acceptarets o

fer consentirets o permetrets de dir paraula, fet o en al-

guna altra manera e furs haiats fet lo dit jura-

ment e atorgada carta pública segons és dit. E a vós,

senyor, no pot ésser prestat lo sagrament de feealtat

e si·n era seria nul·le, per la qual cosa vós, senyor, no

devets ni podets admetre protest o scriptura alguna

que corrompa o derogue al dit priviletgi, car en altra gui-