La Comunitat Valenciana va sorgir com a conseqüència de la manifestació de la voluntat autonòmica del poble de les províncies valencianes, després de l’etapa preautonòmica, a la qual va accedir en virtut del Reial Decret Llei 10/1978, de creació del Consell del País Valencià.
Aprovada la Constitució Espanyola, va ser, en el seu marc, on la tradició valenciana provinent de l’històric Regne de València es va trobar amb la concepció moderna del País Valencià i va donar origen a l’autonomia valenciana, com a integradora dels dos corrents d’opinió que emmarquen tot allò que és valencià en un concepte cultural propi en l’estricte marc geogràfic que abasta.
L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, promulgat per Llei Orgànica 5/1982, de primer de juliol, va ser fruit del consens de les principals forces polítiques valencianes que volgueren recuperar l’autogovern del nostre poble, fent ús del dret a l’autonomia que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat. A pesar que la via per la qual el Poble Valencià accedí a l’autonomia fou una via intermèdia entre les dels articles 143 i 151 de la Constitució, el nostre Estatut ha garantit, com a norma institucional bàsica de la Comunitat Valenciana, la recuperació de l’autogovern del Poble Valencià i les seues institucions, exercint les competències assumides dins del marc constitucional, com correspon a la seua condició de nacionalitat històrica.
S’ha assumit per totes les valencianes i tots els valencians que, des que el nostre Estatut es va aprovar, el desenrotllament polític, econòmic, cultural i social de la Comunitat Valenciana ha generat un innegable progrés a totes les persones que en ella residixen. Gaudir d’un ordenament jurídic propi, fruit de la important activitat legislativa de Les Corts i de l’exercici de la potestat reglamentària del Consell, ha generat un desenrotllament institucional que ha permés l’autogovern i el reforçament de la seua identitat.
Han passat més de vint-i-dos anys des de l’aprovació del nostre Estatut i és el moment de fer una reforma necessària. És necessària perquè adaptar el nostre Estatut a la realitat actual de la Comunitat Valenciana és millorar la qualitat de vida de les valencianes i dels valencians als nous temps, i així ho demanen. En estos vint-i-dos anys l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana ha demostrat de sobra la seua validesa i efectivitat. Fins este moment, Les Corts han dut a terme dos reformes de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. La primera mitjançant Llei Orgànica 4/1991, de 13 de març, que modificava l’article 12.4, va determinar que la data per celebrar les eleccions autonòmiques seria el quart diumenge de maig. La segona i darrera reforma, mitjançant Llei Orgànica 5/1994, de 24 de març, va suposar la inclusió d’una nova disposició addicional tercera que expressava que «totes les competències atribuïdes per este Estatut hi queden incorporades plenament i s’assumixen amb caràcter estatutari per la Generalitat Valenciana». Al mateix temps es derogaven les disposicions transitòries primera i segona que feien referència a la validació competencial. També, alhora, es derogava, mitjançant Llei Orgànica 12/1994, de 24 de març, aprovada en Les Corts, i posteriorment en les Corts Generals, la Llei Orgànica 12/1982, de 10 d’agost, de Transferències a la Comunitat Valenciana de Competències en Matèria de Titularitat Estatal (LOTRAVA).
Ara el que es pretén, mitjançant esta Proposició de Llei de Les Corts, és fer una reforma de molt més calat, una reforma substancial que permeta disposar d’un Estatut que, dins del marc constitucional, estiga equiparat al més alt nivell. La realitat vigent és molt distinta a la de l’any 1982 quan es va aprovar l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana. Per això és necessari que s’incorporen aquelles competències, acompanyades del finançament adequat, que permeta al nostre autogovern gaudir d’un sostre competencial el més alt possible, tant afegint en l’Estatut totes aquelles competències assumides des de 1982 i que ara no figuren, com aquelles altres emergents. De forma exhaustiva, s’incorporen els drets de les ciutadanes i dels ciutadans valencians, la promoció i defensa d’estos pels poders públics i la menció expressa d’una sèrie de valors i drets universals de les persones entre els quals destaquen els drets socials, drets dels ciutadans davant l’administració de justícia i aquells altres drets emergents als quals la societat valenciana ni pot ni vol renunciar. Són els referits a noves tecnologies, defensa dels consumidors i usuaris entre altres, inclús el dret a l’associacionisme.
Així mateix, el dret a l’aigua de qualitat i a l’aprofitament dels excedents d’altres conques, d’acord amb la Constitució i la legislació estatal, drets del sector agrari valencià, de la protecció del medi ambient i al desenrotllament de polítiques actives d’infraestructures.
Els drets de les valencianes i valencians queden recollits en el Títol II. Són titulars dels drets, deures i llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola i en els instruments internacionals de Drets Humans, Pactes Internacionals de Drets Civils i Polítics i de Drets Econòmics, Socials i Culturals, Convenció Europea de Drets de l’Home i Llibertats Fonamentals i en la Carta Social Europea, pels quals vetlaran els poders públics valencians. Els drets a una bona administració i l’accés als documents de l’administració quedaran regulats per Llei de Les Corts, també per Llei s’elaborarà la Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana en la qual es tindran en compte els drets a la defensa integral de la família; la protecció específica i la tutela social del menor; la nodiscriminació i els drets de les persones amb discapacitat i de les seues famílies; el dret a la participació de la joventut; la participació i la protecció de les persones majors i dels dependents; l’atenció integral a les persones que patisquen marginació, la pobresa o l’exclusió i la discriminació social; la igualtat entre homes i dones en tots els àmbits; la protecció social contra la violència de gènere i actes terroristes; els drets i l’atenció social d’immigrants. Així mateix, La Generalitat vetlarà per la defensa de la identitat i els valors del Poble Valencià i el seu patrimoni històric i pels drets i necessitats de les persones que hagen patit danys per catàstrofes naturals. El dret a gaudir d’uns servicis públics de qualitat, el dret a disposar d’un habitatge digne i al desenrotllament sostenible són altres dels que figuren en el nou Estatut.
També es definix la llengua valenciana com a pròpia de la Comunitat Valenciana i l’idioma valencià, junt amb el castellà, els dos idiomes oficials. S’incorporen a l’Estatut les institucions creades després de la promulgació de la Llei Orgànica 5/1982 i al mateix temps es ressenya en l’idioma valencià el nom de totes les institucions valencianes perquè siguen utilitzades així, tant quan s’escriga, o es parle, en valencià com en castellà.
Igualment, és motiu d’esta reforma el reconeixement de la Comunitat Valenciana, com a Nacionalitat Històrica per les seues arrels històriques, per la seua personalitat diferenciada, per la seua llengua i cultura i pel seu Dret Civil Foral.
També és objecte d’esta Proposició de Llei de Les Corts que es reconega, de forma expressa, la capacitat de dissolució plena de la Cambra i convocatòria de noves eleccions al Molt Honorable President de La Generalitat.
Pretén també esta reforma l’impuls i desenrotllament del Dret Civil Foral Valencià aplicable, del coneixement i l’ús de la llengua valenciana, de la cultura pròpia i singular del nostre poble, i dels seus costums i tradicions. Per això el desenrotllament legislatiu de les competències de La Generalitat, en plena harmonia amb la Constitució Espanyola, procurarà la recuperació dels continguts d’«Els Furs del Regne de València», abolits per la promulgació del Decret de 29 de juny de 1707.
La integració a Europa i l’assumpció dels valors de la Unió Europea i vetlar pel compliment dels seus objectius exigix la defensa dels drets de tots els ciutadans europeus residents a la Comunitat Valenciana. També pels drets de les comunitats de valencians assentades fora de la Comunitat Valenciana i, en especial, el seu dret a participar, col·laborar i compartir la vida social i cultural del Poble Valencià.
La competència de la Comunitat Valenciana per a signar convenis amb les distintes comunitats espanyoles i amb les regions europees, per a participar en l’acció exterior de l’Estat en l’àmbit de les seues competències, i la participació en el procés de celebració de tractats internacionals són altres de les novetats d’esta reforma.
També ha sigut objecte de reforma el sistema de relacions entre el Consell i Les Corts. Es modifica el procediment per a la presentació de candidats i el debat i votació d’investidura així com en allò referit a la moció de censura i de confiança. També queda regulada la delegació de Les Corts a favor del Consell per a poder dictar decrets legislatius, com també la potestat del Consell per a dictar decrets llei.
Es suprimix el nombre màxim de Consellers i es modifica la regulació de l’exigència de responsabilitat penal dels Diputats i les Diputades i del Consell, ampliant-se a la responsabilitat civil l’aforament que, en el seu cas, serà exigible davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.
També es modifiquen aspectes de l’Administració de Justícia, de la Hisenda de La Generalitat i de la Policia Autonòmica, així com l’execució de la legislació laboral.
S’incorporen a l’Estatut totes aquelles institucions de La Generalitat que es van crear després de la seua aprovació. Es denominen en valencià totes elles, i s’elimina el gentilici Valenciana després de Generalitat. Al mateix temps es milloren algunes redaccions i s’eliminen els errors existents que en cap cas signifiquen reforma del contingut de l’Estatut. S’incorporen també a l’Estatut els principis de lleialtat institucional i solidaritat que han de presidir les relacions amb l’Estat i altres comunitats autònomes, així com aquells que eviten els desequilibris territorials que perjudiquen la Comunitat Valenciana, especialment en allò referit als recursos hídrics.
Per a aconseguir estos objectius, es manté el preàmbul de la Llei Orgànica 5/1982, de primer de juliol d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i es realitza una nova estructuració del text.
En el Títol I s’incorpora en l’article primer que la Comunitat Valenciana és una comunitat diferenciada com a nacionalitat històrica, així com l’assumpció dels valors de la Unió Europea; en el nou article sèptim s’incorpora un punt referit a la recuperació dels Furs del Regne de València que siguen aplicables en plena harmonia amb la Constitució.
El Títol II està referit als drets dels valencians i valencianes i en els seus articles determina que les valencianes i valencians, en la seua condició de ciutadans espanyols i europeus, són titulars dels drets, deures i llibertats reconeguts en la Constitució Espanyola i en l’ordenament de la Unió Europea, i que mitjançant una Llei de Les Corts es regularà el dret a la bona administració, així com els drets que les administracions públiques operants a la Comunitat Valenciana tracten els seus assumptes de manera equitativa i imparcial, garantint el dret a la participació dels agents de la societat civil i dels ciutadans a participar en la vida política, econòmica, cultural i social, així com la defensa dels drets socials dels valencians.
El Títol III està dedicat a La Generalitat i, dins d’este, el Capítol I a les seues institucions, el Capítol II a Les Corts, el Capítol III al President de La Generalitat, el Capítol IV al Consell, a l’Administració de Justícia el Capítol V, i el VI a altres institucions de La Generalitat, i en este, dos seccions referides a les institucions comissionades per Les Corts i a les de caràcter consultiu de La Generalitat respectivament i el Capítol VII referit al Règim Jurídic.
El Títol IV es dedica a les competències entre les quals s’arrepleguen aquelles que La Generalitat té assumides però que no estan incorporades a l’Estatut i aquelles altres susceptibles d’incorporar-se amb la promulgació de la Llei Orgànica per la que s’aprove l’Estatut.
El Títol V està dedicat a les Relacions amb l’Estat i altres comunitats autònomes; el Títol VI es dedica a les Relacions amb la Unió Europea; el Títol VII a l’Acció Exterior; el Títol VIII a Administració Local; el Títol IX està dedicat a Economia i Hisenda i per últim el Títol X a la reforma de l’Estatut.
Conté quatre disposicions addicionals referides a les competències financeres, a l’ampliació de les competències en el cas d’ampliació de competències per l’Estat a altres comunitats autònomes, al Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i que les institucions i administració de La Generalitat no utilitzen en les seues expressions públiques llenguatge que supose menyscabament o menysvaloració de cap grup o persona.
La reforma de l’Estatut modifica els 61 articles que configuren la Llei Orgànica 5/1982, de primer de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i a més, incorpora 20 nous articles.
Per últim, la Proposició de Llei de Les Corts, suprimix la disposició transitòria tercera; el segon paràgraf del punt 5 i el punt 6 complet de la quarta; també suprimix les disposicions transitòries sexta, sèptima, octava i novena.
S’incorporen tres noves transitòries referides al Dret Foral, la tercera, a la possible aplicació de la potestat de dissolució de la Cambra, la quarta; i a la convocatòria de referèndum de ratificació de l’Estatut, la quinta.
Per últim, s’introduïxen una disposició derogatòria i una disposició final mitjançant la qual l’Estatut entrarà en vigor el dia de la seua publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat.