Les Corts, primera institució de la Generalitat, representen el poble valencià, segons s’estableix en l’article 21 de l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana. Entre les qualitats que correspon al parlament valencià, en el mateix precepte estatutari es reconeix expressament l’autonomia parlamentària, principi bàsic de tot règim democràtic parlamentari, que dota la primera institució de la Generalitat d’una esfera de decisió pròpia que hi permet complir sense la interferència d’altres podersels fins que hi encomana la norma bàsica de la Comunitat Valenciana. El reglament parlamentari, norma amb rang de llei a què correspon l’ordenació de la vida interna de les cambres, és la manifestació més rotunda de l’autonomia parlamentària.

En matèria de personal, l’autonomia parlamentària s’ha traduït tradicionalment en un règim singular del personal al servei dels parlaments que, en el cas de les Corts Generals, troba en l’article 72 de la Constitució espanyola una reserva formal i material a favor de l’Estatut del personal de les Corts Generals, i es converteix en una norma directament vinculada a la Constitució que gaudeix d’efectiva força de llei (STC 139/1988).

Les Corts no han estat alienes a l’existència d’un règim singular per al personal al seu servei, derivat del principi d’autonomia parlamentària, i des de 1984 en els primers Estatuts de govern i règim interior se n’establia una regulació específica. L’article 2 de la Llei de funció pública valenciana (Decret legislatiu de 24 d’octubre de 1995) reconeixia la necessitat d’una regulació pròpia del règim del personal per a atendre les característiques especials de l’activitat parlamentària. Això comportava que el personal de les Corts Valencianes es regulava en els Estatuts de govern i règim interior, i hi actuava com a normativa supletòria l’establida en la Llei de funció pública valenciana.

L’Estatut bàsic de l’empleat públic, Llei 7/2007, de 12 d’abril, que té com a objecte, segons l’article 1, establir les bases del règim estatutari dels funcionaris públics inclosos en el seu àmbit d’aplicació i determinar les normes aplicables al personal laboral al servei de les administracions públiques, ha consagrat el reconeixement d’un règim propi per als funcionaris públics al servei dels parlaments. L’article 4 de l’EBEP exclou de l’aplicació directa, excepte quan així ho dispose la legislació específica, el «Personal funcionari de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes».

Els Estatuts de govern i règim interior, la referència dels quals trobem després de la reforma de 2006 de l’EACV en l’article 25, contenen tant el règim del personal al servei de la cambra com l’organització de l’administració parlamentària. El Reglament de les Corts, aprovat pel Ple d’aquestes en la sessió del 18 de desembre del 2006, transforma aquest document normatiu en dos texts amb un contingut i un rang diferent. En l’article 108.6 del RCV s’estableix que «l’Estatut de govern i règim interior regularà l’organització i el funcionament de la secretaria general, sense perjudici del que es disposa en l’article 110». En l’article 110 del RCV es disposa que «al Ple correspon la regulació del règim jurídic del personal al servei de les Corts, mitjançant l’aprovació de l’oportú estatut del personal de les Corts». La tramitació d’aquesta norma es fa d’acord amb el procediment legislatiu previst per als projectes de llei en lectura única, amb la particularitat que la iniciativa correspon a la Mesa, per la qual cosa el text té rang de llei. El procediment seguit és un dels especials per a l’aprovació de les lleis i l’òrgan que l’aprova, el Ple de les Corts, té la capacitat per a l’aprovació de les lleis, per la qual cosa es pot atribuir aquest rang a l’Estatut del personal de les Corts Valencianes. La regulació del règim del personal de les Corts en un text amb rang de llei permet complir el mandat constitucional de l’article 103 de la CE que encomana a la llei la regulació de l’estatut dels funcionaris públics.

El procés d’elaboració de l’Estatut del personal de les Corts Valencianes es va iniciar amb la constitució d’una ponència el passat dia 6 de novembre del 2008. La ponència ha estat constituïda paritàriament per l’administració parlamentària, al capdavant de la qual hi ha hagut les vicepresidències primera i segona de la Mesa de les Corts, i els sindicats amb presència en el Consell de Personal de les Corts Valencianes i el president d’aquest.

La ponència ha desenvolupat el treball amb l’objectiu d’aconseguir un text que servesca per a regular el personal que ha d’atendre un parlament del segle XXI. Ateses, en la mesura que siga possible, les aspiracions dels qui conformen el personal al servei de les Corts Valencianes sense oblidar que estan al servei de la primera institució de la Generalitat.

Una vegada tramès el text de l’Estatut del personal a la Mesa de les Corts per la ponència constituïda per redactarlo, aquesta el va posar en coneixement de la Comissió de Govern Interior (article 49 del RCV), que entre les funcions assignades té la de tenir coneixement de les modificacions dels Estatuts de govern i règim interior i l’Estatut del personal comporta la derogació d’una part substancial d’aquests. Una vegada substanciat aquest tràmit necessari la Mesa eleva, d’acord amb l’article 110 del RCV, proposar el text de l’Estatut del personal al Ple de la institució perquè el debata i l’aprove pel procediment de lectura única. La referència al procediment d’aprovació dels projectes de llei per lectura única és als únics efectes de la tramitació continguda en l’article 135 del RCV, que de cap manera preveu la intervenció del Consell, la participació del qual truncaria el principi d’autonomia parlamentària.

L’Estatut del personal de les Corts consta de vuit capítols, 89 articles, tres disposicions transitòries, una disposició addicional, dues de finals i una disposició derogatòria.

En el primer dels capítols, amb el títol «Àmbit d’aplicació», s’estableix com a objecte la regulació del règim jurídic del personal al servei de les Corts, i s’estén l’aplicació a tots els empleats públics, tant al personal funcionari com en el que siga pertinent al laboral, que preste els seus serveis al parlament valencià.

El capítol segon, articles 3 a 12, s’inicia amb la descripció de les diferents classes de personal: funcionari de carrera, funcionari interí, personal eventual i personal laboral. S’estableixen els requisits mínims que ha de contenir la relació de llocs de treball de les Corts. En aquest capítol es fa un canvi fonamental en l’ordenació del personal al servei de les Corts en optar per una administració estructurada en cossos, igual que la majoria de les administracions públiques. En l’Estatut s’identifiquen els diferents cossos que es creen i es ressenyen les funcions d’aquests, i es difereix a un desenvolupament posterior la determinació de la divisió en escales i subescales, juntament amb la major concreció de les funcions que correspon a cadascuna.

En el capítol tercer, que és el més ampli, es recullen els drets i els deures del personal de les Corts. En aquest capítol es troba un conjunt de permisos i llicències que pretenen regular les diferents situacions que poden afectar els empleats públics però dels quals cal destacar aquells que persegueixen facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar i donar un tractament especial a les situacions de violència de gènere que ho requereixen. En la jornada laboral mereix destacar l’establiment de la jornada laboral general de trenta-cinc hores setmanals, sense perjudici de les especialitats que puga haver-hi.

En aquest ampli capítol tercer es determinen els procediments per a la provisió dels llocs de treball que, inspirats en els principis constitucionals de mèrit i capacitat juntament amb el d’antiguitat, són els de concurs i lliure designació. El concurs és el procediment ordinari i el de lliure designació es reserva per als llocs de major responsabilitat en l’administració parlamentaria.

En els deures del personal de les Corts es recullen aquells que, no essent aliens per complet a altres funcionaris públics, tenen una especial rellevància en la institució parlamentaria en què la imparcialitat partidària i ideològica en l’exercici de les seues funcions és essencial per al bon funcionament de la institució. A continuació d’aquests deures hi ha una àmplia regulació del règim d’incompatibilitats.

El tercer capítol conté també els òrgans de participació del personal al servei de les Corts, entre els quals hi ha el Consell de Personal, com a òrgan de representació i participació, i la Mesa Negociadora, òrgan paritari en què hi ha presents l’administració parlamentària i les organitzacions sindicals presents en el Consell de Personal de les Corts Valencianes en proporció a la representativitat i les organitzacions sindicals més representatives a la Comunitat Valenciana i a nivell estatal. Finalment, el capítol conclou amb especificitats del silenci administratiu i el règim de recurs.

El capítol quart regula la carrera professional i la promoció interna. Les modalitats de carrera professional que s’estableixen són l’horitzontal, la vertical, la interna vertical i la interna horitzontal. L’aplicació d’aquestes modalitats de promoció professional, els principis de la qual són els de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat, haurà de ser objecte d’un desenvolupament posterior.

El capítol cinquè està destinat a la selecció, l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari. Entre altres qüestions es regula en aquest capítol l’obligació que l’oferta pública d’ocupació reserve un mínim d’un cinc per cent per a persones amb discapacitat, la composició dels tribunals, la selecció de funcionaris interins, la pèrdua de la condició de funcionari i la jubilació.

Les situacions administratives es troben en el capítol sisè, i s’hi distingeixen les de servei actiu, serveis especials, serveis en altres administracions públiques, excedència, expectativa de destinació i suspensió de funcions.

El capítol setè està dedicat al règim disciplinari dels funcionaris. Conclou el text articulat en el capítol vuitè amb la regulació dels òrgans competents en matèria de personal; aquests són la Presidència, la Mesa i el lletrat major. A la Mesa corresponen l’adopció de decisions de caràcter general, les d’índole més específica i de major rellevància s’atribueixen a la Presidència i les de direcció superior de la gestió ordinària són competència del lletrat major-Secretaria General.

L’Estatut del personal conclou amb previsions per a la transició a la nova estructura de cossos, mecanismes per a la possible conversió de determinades places i el règim singular del personal de seguretat que no essent personal de les Corts Valencianes està adscrit a les mateixes.

L’Estatut del personal de les Corts finalitza establint la supletorietat de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, en concordança amb el que disposa l’article 4 de l’EBEP, en segon terme, després de la legislació valenciana en matèria de funció pública.