1. Els funcionaris de les Corts Valencianes tenen els drets individuals següents:
   1. A la inamovibilitat en la condició de funcionari decarrera.
   2. A exercir algun dels llocs de treball que puguen accedir d’acord amb el cos i l’escala de pertinença i amb les previsions establertes en la relació de llocs de treball.
   3. A percebre les retribucions que li corresponen i les indemnitzacions per raó del servei.
   4. Al respecte de la seua intimitat i a la consideració deguda a la seua dignitat personal i professional.
   5. A la progressió en la carrera professional i la promoció interna segons principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat mitjançant la implantació de sistemes objectius i transparents d’avaluació.
   6. A una adequada protecció social en els termes que acorde la Mesa de les Corts, amb l’informe previ del Consell de Personal, sense que les prestacions reconegudes puguen ser inferiors a les previstes en el règim general de la Seguretat Social.
   7. A participar en la consecució dels objectius atribuïts a la unitat on preste els seus serveis i a ser informat pels seus superiors de les tasques que ha desenvolupar.
   8. Als altres drets reconeguts per l’ordenament jurídic.
2. Els funcionaris de les Corts Valencianes tenen els drets individuals següents que s’exerceixen de forma col·lectiva:
   1. A la llibertat sindical.
   2. A la negociació col·lectiva i a la participació en la determinació de les condicions de treball.
   3. A l’exercici de la vaga, amb la garantia del manteniment dels serveis essencials de la comunitat.
   4. Al plantejament de conflictes col·lectius de treball, d’acord amb la legislació aplicable en cada cas.
   5. Al de reunió, en els termes establerts en l’article 46 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

1. El personal de les Corts tindrà dret a gaudir, com a mínim, durant cada any complet de servei actiu, de trentaun dies naturals o vint-i-tres dies hàbils de vacances retribuïdes. Podran gaudir-se en períodes fraccionats, sense que cap no siga inferior a set dies naturals o cinc d’hàbils.
2. En cas que el temps de servei prestat fóra inferior a un any, es tindrà dret al gaudi dels dies proporcionals de vacances que corresponguen.
3. Les vacances anuals retribuïdes podran gaudir-se al llarg de tot l’any, a petició del personal, si bé preferentment ho seran durant el període de juny a setembre.
4. La Secretaria General de les Corts resoldrà amb quinze dies d’antelació a la data prevista per a l’inici de les vacances, ateses les sol·licituds formulades i garantint la deguda prestació dels serveis de la cambra. No obstant això, en defecte de resolució expressa en aquest termini, s’entendran concedides.
5. Es pot sol·licitar, per raons justificades, la modificació del període de vacances ja concedides.
6. El període de vacances es gaudirà, amb caràcter general, dins de l’any natural al que corresponguen. Excepcionalment, la finalització del període pot prorrogar-se fins al trenta-u de gener de l’any següent.
7. No pot en cap cas substituir-se el gaudi de les vacances anuals per una compensació econòmica, ni acumular-se a les que corresponguen a l’any següent.
8. El personal de les Corts té dret:
   1. Al retard de les seues vacances, si no pot iniciar-les com a conseqüència d’una incapacitat temporal, sempre que no se supere el límit temporal previst en el punt 6 anterior.
   2. A la interrupció del període de vacances quan intervinguera hospitalització justificada no voluntària o incapacitat temporal, per a reprendre-les posteriorment fins a completar els dies que li resten.
   3. A la modificació del període de gaudi de vacances en cas d’embaràs i fins que el fill o la filla faça dotze mesos, separació legal, divorci o viduïtat, degudament acreditats, i si s’és víctima de violència de gènere o si es té a càrrec una persona depenent.
   4. A acumular el període de gaudi de les vacances al permís de maternitat, lactància i paternitat, encara que haja expirat ja l’any natural al qual aquest període corresponga.
   5. En els supòsits d’incapacitat temporal per malaltia es podrà gaudir de les vacances fora de l’any natural al que corresponga.
   6. A gaudir dels dies hàbils addicionals que per raó d’antiguitat li corresponguen d’acord amb la taula següent:
      • 1 per 15 anys d’antiguitat
      • 2 per 20 anys d’antiguitat
      • 3 per 25 anys d’antiguitat
      • 4 per 30 anys d’antiguitat
      • 5 per 35 anys o més d’antiguitat.
9. Aquest dret reconegut en l’apartat anterior serà efectiu a partir del compliment dels anys de servei indicats en aquest apartat.

   Per al còmput no es consideraran les llicències sense retribució gaudides.

1. El personal de les Corts tindrà dret a gaudir, amb l’abast i requisits exigits, permisos i llicències pels motius i el temps establerts en cada cas.
2. Els períodes de temps fixats en aquest estatut per al gaudi de permisos i llicències s’entendran, en tot cas, com a mínims.
3. Els permisos i les llicències se subjecten a un règim diferenciat, i s’entén que els permisos són drets del personal de la cambra, que no requereixen una autorització expressa. Les llicències es troben subjectes a l’autorització prèvia concedida per la Secretaria General.
4. Els permisos haurien de sol·licitar-se, excepte en casos excepcionals d’impossibilitat, amb una antelació mínima de dos dies naturals i les llicències, excepte en casos sobrevinguts, s’han de sol·licitar amb una antelació de cinc dies naturals.
5. Excepte disposició expressa en contra, el gaudi dels permisos i les llicències a què té dret el personal de les Corts es computen en dies hàbils.
6. A l’efecte d’aquest capítol els dissabtes es consideren dies inhàbils.
7. El còmput de graus de parentiu per a l’aplicació d’aquest títol es farà comptant cada generació ascendint fins a trobar el tronc comú i després, si escau, descendint. En el parentiu d’afinitat, es considera que entre cònjuges no es consumeix cap grau.
8. Els esments a l’acolliment de menors a l’efecte d’aquest capítol s’entenen fets a les modalitats d’acolliment preadoptiu o permanent.

1. El personal de les Corts té dret a gaudir d’un permís de quinze dies, per raó de matrimoni o inscripció en el Registre d’Unions de Fet, que poden acumular-se al període vacacional i no s’han de gaudir necessàriament a continuació del fet causant.
2. El personal de les Corts pot gaudir de permís durant el dia de la celebració del matrimoni dels parents següents: pares, pares polítics, germans, germans polítics, fills, fills del cònjuge o parella de fet, néts i avis. Si el lloc de la celebració superara la distància de 300 km la llicència, serà de dos dies naturals consecutius.
3. En cas de separació o divorci, el personal de les Corts té dret a un permís de dos dies a partir del fet causant. Aquests dies poden utilitzar-se, a la seua elecció, de forma consecutiva o alterna, en el termini d’un mes.
4. El personal que gaudesca d’aquest permís per inscripció en un registre d’unions de fet no podrà gaudir-lo de nou en cas de contraure matrimoni posteriorment amb la mateixa persona.

1. En el supòsit de part, la funcionària o treballadora de les Corts té dret a un permís de disset setmanes ininterrompudes, ampliables en cas de part múltiple en dues setmanes més per cada fill a partir del segon. Així mateix, aquest permís s’ampliarà en dues setmanes en el cas de naixença, adopció o acolliment d’un fill discapacitat. Aquest dret pot exercir-lo la mare o el pare.

   El període de permís es distribuirà a opció de la interessada, sempre que sis setmanes siguen immediatament posteriors al part. En cas de defunció de la mare, el pare podrà fer ús de la totalitat o, si escau, de la part que reste del permís, fins i tot en el supòsit que la mare no realitzara cap treball. En el cas de defunció del fill el permís de maternitat no es reduirà.

   No obstant això, i sense perjudici de les sis setmanes immediatament posteriors al part de descans obligatori per a la mare, en el cas que ambdós progenitors treballen, la mare, a l’iniciar-se el període de descans per maternitat, pot optar perquè el pare gaudesca d’una part determinada i ininterrompuda del període de descans posterior al part, segons les previsions contingudes en l’apartat 5 d’aquest article, llevat que en el moment de la seua efectivitat la incorporació al treball de la mare comporte un risc per a la seua salut.

   En els casos de naixements de fills prematurs o en els quals, per qualsevol motiu, aquests hagen de romandre hospitalitzats després del part, els funcionaris de les Corts, una vegada conclòs el permís per malaltia greu, tenen dret a absentar- se del lloc de treball fins a un màxim de dues hores diàries, per un màxim de dos mesos, percebent les retribucions íntegres. En aquests supòsits, el permís de maternitat pot computar-se, a instància de la mare o, en cas que ella muira, del pare, a partir de la data de l’alta hospitalària.

   S’exclouen d’aquest còmput les primeres sis setmanes posteriors al part, de descans obligatori per a la mare, llevat que amb anterioritat a la finalització d’aquest termini la mare morira.

2. En els supòsits d’adopció o acolliment familiar d’un menor de fins a sis anys, el personal de les Corts té dret a un permís, a partir de l’endemà a la data de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció, de disset setmanes ininterrompudes, ampliables en cas d’adopció o acolliment múltiple en dues setmanes més per cada fill a partir del segon, comptades a l’elecció del funcionari o de la funcionària, bé a partir del moment de la decisió administrativa o judicial d’acolliment, o bé a partir de la resolució judicial per la qual es constitueix l’adopció.

   La durada del permís és, així mateix, de disset setmanes en els supòsits d’adopció o acolliment de menors, majors de sis anys d’edat, quan es tracte de menors discapacitats o minusvàlids o que per les seues circumstàncies i experiències personals o que, per provenir de l’estranger, tinguen especials dificultats d’inserció social i familiar, degudament acreditades pels serveis socials competents.

   En cas que la mare i el pare treballen, el permís es distribuirà, a opció dels interessats, d’acord amb les previsions contingudes en l’apartat 5 d’aquest article.

3. En els casos de gaudi simultani de períodes de descans, la suma d’aquests no pot excedir de les disset setmanes previstes en els apartats anteriors o de les que corresponguen en cas de part, adopció o acolliment múltiple.
4. En els supòsits d’adopció internacional, quan siga necessariel desplaçament previ dels pares al país d’origen del’adoptat, a més del permís previst per a les adopcions en aquest article, el personal de les Corts té dret a un permís de fins a dos mesos de durada, percebent durant aquest període exclusivament les seues retribucions bàsiques.
5. Els períodes de descans per maternitat, adopció o acolliment prevists en aquest article poden gaudir-se de forma successiva o simultània en règim de jornada completa o a temps parcial.

   El gaudi del permís de maternitat, adopció o acolliment a temps parcial s’ha d’ajustar a les regles següents:

   1. Aquest dret pot ser exercit tant per la mare com pel pare i en qualsevol dels supòsits de gaudi simultani o successiu del període de descans. En el cas de part, el pare no pot fer ús d’aquesta modalitat de permís durant les sis setmanes immediatament posteriors al part, que seran de descans obligatori per a la mare.
   2. El període durant el qual es gaudesca el permís s’ampliarà proporcionalment d’acord amb la jornada de treball que es realitze, sense que en cap cas la durada del permís excedesca l’equivalent temporal corresponent a les disset setmanes gaudides en règim de jornada completa o de les setmanes que corresponguen en cas de part, adopció o acolliment múltiple.
   3. El gaudi dels permisos en aquesta modalitat es realitzarà de manera ininterrompuda, llevat que es modifique el règim de gaudi pactat mitjançant nou acord a iniciativa de qualsevol de les parts o a causa de causes relacionades amb la salut del funcionari o de la funcionària o del menor o de la menor.
   4. Aquest permís a temps parcial serà incompatible amb el gaudi simultani del permís per lactància, permís de naixença de fills prematurs i disminució de jornada per guarda legal.
6. En el supòsit de progenitors del mateix sexe, en el qual un no siga la mare natural, haurien de comunicar específicament a qui correspon gaudir els permisos de paternitat i de maternitat.

El personal de les Corts té dret a quatre setmanes per naixement, acolliment, tant preadoptiu com permanent, o adopció d’un fill o filla, que pot gaudir el pare a partir de la data del naixement, de la decisió administrativa o judicial d’acolliment o de la resolució judicial per la qual es constituesca l’adopció, bé durant la vigència dels permisos regulats en l’article anterior o bé immediatament després de la finalització d’aquests. Amb la renúncia prèvia del pare a aquest permís pot gaudir-lo el cònjuge o parella de fet de la mare.

1. El personal de les Corts, per lactància d’un fill menor de 18 mesos o per acolliment en idèntic supòsit, té dret a una hora diària d’absència del treball que podran dividir en dues fraccions. D’acord amb la seua voluntat pot substituir aquest dret per una reducció de la jornada normal pel mateix temps i amb la mateixa finalitat o acumular en jornades completes el temps corresponent.

   En el cas que el pare i la mare treballen en les Corts, només un dels progenitors pot exercir aquest dret, excepte en els casos de part, adopció o acolliment múltiple en què pot ser gaudit per ambdós

2. El personal que tinga a la seua cura fills o majors discapacitats, té dret a absentar-se del treball pel temps indispensable per a assistir a reunions de coordinació del seu centre d’educació especial, on reba tractament o per a acompanyar-lo si ha de rebre suport addicional en l’àmbit sanitari.
3. El personal al servei de les Corts que tinguen al seu càrrec persones amb discapacitat tindrà dret a dues hores de flexibilitat horària diària a fi de conciliar els horaris dels centres d’educació especial i altres centres on la persona amb discapacitat reba atenció, amb els horaris dels propis llocs de treball. Aquesta circumstància ha d’acreditar-se i comunicar-se prèviament al departament de personal.
4. Amb la comunicació prèvia, el personal de les Corts podrà acudir durant la seua jornada laboral, per necessitats pròpies o de persones amb discapacitat al seu càrrec, a consultes, tractaments i exploracions de tipus mèdic durant el temps indispensable per a la realització, com també a reunions de coordinació dels seus centres d’educació especial i a les consultes de suport addicional en l’àmbit sociosanitari. Les absències de la jornada de treball causades per qualsevol dels motius enumerats en aquest apartat duraran el temps indispensable per a la realització.

.

El personal de les Corts gaudirà del temps indispensable per a l’assistència a la realització d’exàmens prenatals i tècniques per a la preparació al part que hagen de realitzarse dins de la jornada laboral, com també a l’assistència a tractaments basats en tècniques de fecundació als centres assistencials de la Seguretat Social o reconeguts oficialment, sempre que s’acredite que ha estat citat dins de la seua jornada de treball.

1. En cas d’interrupció de l’embaràs, les treballadores de les Corts tindran dret a sis dies consecutius a partir del fet causant, sempre que no es trobe en situació d’incapacitat temporal.
2. El funcionari o funcionària de les Corts el cònjuge de la qual o parella de fet es trobe en la situació anterior, disposarà d’un permís de dos dies.

Les faltes d’assistència de les funcionàries víctimes de violència de gènere, total o parcial, tindran la consideració de justificades pel temps i en les condicions que així ho determinen els serveis socials d’atenció o de salut segons escaiga.

1. El personal de les Corts té dret a un permís de quatre dies hàbils en cas de mort d’un familiar de primer grau o de sis dies si el fet causant s’esdevé a més de 100 km de la localitat de residència d’aquest.
2. En el cas de mort de familiars de segon grau, el personal de les Corts té dret a una llicència de tres dies, o de cinc dies a partir del fet causant si aquest s’esdevé a més de 100 km de la localitat de residència d’aquest.

1. El personal de les Corts té dret a un permís de quatre dies hàbils en cas de malaltia greu d’un familiar de primer grau o de sis dies si el fet causant s’esdevé a més de 100 km de la seua localitat de residència.
2. En el cas de malaltia greu de familiars de segon grau, el personal de les Corts té dret a una llicència de tres dies, o de cinc dies a partir del fet causant si aquest s’esdevé a més de 100 km de la seua localitat de residència.

El personal de les Corts té dret a un dia de permís retribuït per a concórrer a proves selectives per a ingrés en qualsevol administració pública, exàmens acadèmics finals i altres proves d’aptitud i avaluació en centres oficials, encara que la realització de l’exercici siga compatible amb la jornada laboral, durant el dia de la realització. Aquest període s’ampliarà en un dia natural més per cada examen que haja de fer-se en centres que radiquen fora de la Comunitat Valenciana.

Amb motiu del trasllat del domicili habitual, el personal de les Corts té dret a un permís de tres dies naturals, aportant com a justificant qualsevol document acreditatiu d’aquest.

Per al compliment de deures inexcusables de caràcter públic i personal, el personal de les Corts té dret a gaudir de permís durant el temps necessari per al compliment, sempre que aquest compliment no puga efectuar-se fora de l’horari de treball.

1. El personal de les Corts té dret, cada any natural i fins al dia 31 de gener de l’any següent, a gaudir almenys de sis dies de llicència per assumptes particulars sense justificació o els quals proporcionalment els corresponga d’acord amb els serveis prestats fins a l’últim dia natural de l’any.

   Quan els dies festius a nivell nacional, de comunitat autònoma o local, coincidesquen en dissabte o diumenge, el personal de les Corts té dret a un dia addicional més per cadascun d’aquests dies festius que coincidesquen en dissabte o diumenge.

   El nombre de dies addicionals serà determinats en el calendari laboral anual aprovat per la Mesa de les Corts abans del 30 de gener de cada any. La regla prevista en el paràgraf anterior s’aplicarà també si els dies 18 de març i 24 i 31 de desembre coincideixen en dissabte o diumenge.

2. A més dels dies de lliure disposició indicats, els funcionaris tindran dret al gaudi de dos dies addicionals al complir el sisè trienni, que s’incrementarà en un dia addicional per cada trienni complit a partir del vuitè.
3. Els dies d’assumptes propis anuals poden ser acumulats als permisos de maternitat, lactància, paternitat, acolliment i adopció, encara que haja expirat ja l’any a què aquest període correspon.

1. Poden concedir-se llicències sense retribució que no excedesquen de nou mesos en un període de tres anys. Si la sol·licitud és per un període inferior als nou mesos, en el termini de tres anys des de l’inici de la primera llicència, poden concedir-se llicències d’aquesta índole pel període o períodes que resten fins a completar el límit de nou mesos.
2. En el cas que el cònjuge, parella de fet o familiar en primer grau patesquen malaltia greu o irreversible que requeresca una atenció continuada, aquesta llicència sense sou pot prorrogar-se fins a un any. Als efectes indicats, la malaltia ha de ser acreditada de manera suficient mitjançant els informes necessaris.
3. Les Corts mantindran, mentre dure aquesta llicència sense sou, el personal en alta en el règim de previsió social que corresponga.

   Així mateix, el temps de durada d’aquesta llicència tindrà la consideració de serveis efectivament prestats a l’efecte de còmput d’antiguitat i consolidació de grau personal.

1. Poden concedir-se llicències sense retribució, d’una durada màxima de tres mesos a l’any, per a l’assistència a cursos de perfeccionament professional, quan el contingut d’aquests estiga directament relacionat amb el lloc de treball o la carrera professional en l’administració pública i sempre que la gestió del servei i l’organització del treball ho permeten.
2. Les Corts mantindran, mentre dure aquesta llicència sense sou, el personal en alta en el règim de previsió social que corresponga.

   Així mateix, el temps de durada d’aquesta llicència tindrà la consideració de serveis efectivament prestats a l’efecte de còmput d’antiguitat i consolidació de grau personal.

1. Per a l’assistència, en condició d’assistent o ponent, a cursos de formació i perfeccionament professional impartits per les institucions públiques i entitats oficialment homologades per a la impartició d’aquests, el personal de les Corts, quan aquests coincidesquen amb l’horari de treball, i el contingut dels cursos estiga directament relacionat amb el lloc de treball, amb la seua carrera professional, o amb matèries d’índole sindical, se li concediran els permisos necessaris per a assistir a aquestes accions formatives. La denegació d’aquests permisos ha de ser motivada.
2. Les Corts, a proposta del seu personal, poden enviar aquest a cursos, seminaris, taules rodones o congressos referents a la seua especialitat, nivell i treball específic, quan d’aquesta assistència es puguen derivar beneficis per als diferents serveis de la cambra. L’assistència a aquestes accions formatives comportarà el pagament per part de les Corts de la matrícula, les despeses de desplaçament i les dietes, en els casos que corresponga.
3. Les Corts poden concedir al personal, amb l’informe previ favorable del lletrat o de la lletrada major, una llicència de fins a dotze mesos per a la formació en matèries directament relacionades amb el seu lloc de treball de la cambra o amb la carrera professional en aquesta. L’elecció de la matèria per part de l’interessat ha de ser acceptada per l’òrgan que la concedesca i ha de ser d’interès per a la millora en la qualitat i prestació del servei públic. El curs ha de ser homologat per la Mesa de les Corts o, si escau, per altres parlaments, universitats, instituts públics de formació dels empleats públics o per les organitzacions sindicals.

   Aquesta llicència es pot sol·licitar cada cinco anys de servei actiu de forma ininterrompuda en les Corts.

   En acabar aquesta llicència per estudis, el beneficiari ha de presentar a la Mesa de les Corts una memòria global del treball desenvolupat i un certificat de l’entitat corresponent dels estudis fets, si escau.

4. El temps emprat en la realització de cursos de formació s’entendrà com de treball efectiu, quan els cursos esmentats es facen en horari laboral.

1. La jornada laboral general del personal al servei de les Corts és de 35 hores setmanals, sense perjudici de les especialitats que es puguen establir en els apartats següents.
2. El personal que tinga un complement específic CV-1, CV-2, CV-3 i CV-4 actuals té una jornada laboral especial de 37 hores.

   Es poden establir altres jornades laborals especials amb l’acord previ amb la Mesa Negociadora.

3. En els períodes de vacances parlamentàries i els que es determinen per acord de la Mesa, amb la negociació prèvia amb el Consell de Personal, es farà una jornada especial que comportarà una reducció de tres hores setmanals respecte de la jornada laboral, sense perjudici que l’activitat parlamentària o les necessitats pròpies de cada àrea o servei requeresquen alterar el que s’ha previst en aquest apartat.
4. Quan l’activitat parlamentària o les necessitats pròpies de cada àrea o servei així ho exigesquen, el personal pot ser requerit per a fer una jornada laboral superior a l’establerta en els apartats anteriors. En aquests casos el nombre de funcionaris que han d’acabar la seua jornada fora de l’horari establert ha de ser el més reduït possible.
5. El temps d’assistència a cursos, seminaris o jornades de formació, organitzats per les administracions públiques, organitzacions sindicals o aquells altres reconeguts per les Corts, computaran com a temps de treball amb caràcter general, si tenen lloc dins de la jornada laboral, i fora de la jornada, si són obligatoris.

L’horari de treball del personal de les Corts es desenvolupa de dilluns a divendres entre les 08.30 i les 20.30 hores, amb caràcter general i sense perjudici de les necessitats derivades de l’activitat parlamentària, amb les pauses legalment previstes.

1. L’horari de permanència obligatòria del personal pot flexibilitzar-se en els supòsits següents:
   1. En una hora diària per a aquells que tinguen al seu càrrec persones majors de 65 anys que requeresquen una dedicació especial, fills o filles fins a 12 anys d’edat o menors, i també infants en acolliment, preadoptiu o permanent, d’aquesta edat, i qui tinga al seu càrrec directe a un familiar amb malaltia greu o amb discapacitat igual o superior al 65% de minusvalidesa fins al segon grau per consanguinitat o afinitat.

      En els casos de famílies monoparentals aquesta flexibilització pot ser de dues hores.

   2. Dues hores diàries per als qui tinguen fills o filles, i també infants en acolliment, preadoptiu o permanent, amb discapacitat, amb la finalitat de conciliar els horaris dels centres educatius ordinaris d’integració i d’educació especial, i altres centres on aquests discapacitats reben atenció, amb els mateixos horaris dels llocs de treball.
   3. Dues hores diàries i, si escau, amb adaptació del torn de treball, per a les empleades víctimes de violència sobre la dona, amb la finalitat de fer efectiu el seu dret a l’assistència social integral, pel temps que acrediten els serveis socials d’atenció o salut, segons pertoque.
2. La flexibilitat en el compliment de l’horari regulada en l’apartat anterior en cap cas comportarà reducció de la jornada laboral, i l’empleat haurà de recuperar la disposició d’aquestes hores en còmput mensual.

1. Tindrà dret a una disminució de fins a la meitat de la seua jornada de treball, amb reducció proporcional de les seues retribucions:
   1. El personal que, per raons de guarda legal, tinga al seu càrrec algun infant fins a 12 anys d’edat o menor, o familiars que requeresquen dedicació especial, prèvia resolució o informe de l’òrgan corresponent de l’administració sanitària. A aquests efectes, tindrà la consideració de familiar el cònjuge o parella de fet.
   2. El personal que per raons de convivència tinga cura directa d’algun disminuït físic, psíquic o sensorial amb una minusvalidesa igual o superior al 33% acreditada per òrgan competent i no ocupe activitats retribuïdes que superen el salari mínim interprofessional.
   3. El personal que per raó de llarga o crònica malaltia no puga fer la seua jornada laboral completa, prèvia certificació d’aquest aspecte per la Unitat de Valoració d’Incapacitats.
2. Les reduccions a què es refereix el punt 1 anterior que no superen l’hora diària, no generaran deducció de retribucions. Quan la reducció de jornada siga superior a una hora, la primera hora no generarà deducció de retribucions.

   La reducció d’una hora diària sense deducció de retribucions, en el cas de guarda legal d’infants de 12 anys o menors, únicament es gaudirà quan s’acredite, per un òrgan competent de l’administració sanitària, que el menor requereix dedicació especial.

3. El personal que haja d’atendre la cura del cònjuge, parella de fet o d’un familiar de primer grau per raó de malaltia molt greu que requeresca hospitalització en institució sanitària o domiciliària, pot gaudir d’una reducció de fins al 50% de la jornada laboral, de caràcter retribuït, durant el termini d’un mes.

   En el cas que hi haguera més d’un beneficiari d’aquest dret que fóra personal al servei de les Corts, podran gaudirne de forma parcial, respectant en tot cas el termini màxim.

4. En aquells casos en què resulte compatible amb les funcions del lloc ocupat i amb les del centre de treball, el personal que ocupe llocs de treball que tinguen assignats complements específics que comporten una jornada de 35 hores setmanals, pot ser autoritzat a fer una jornada reduïda, contínua i ininterrompuda de les 09.00 a les 14.00 hores, o les equivalents si el lloc ocupat està subjecte a torns, percebent un 75% del total de les seues retribucions.
5. Les funcionàries víctimes de violència sobre la dona, per a fer efectiu el seu dret a l’assistència social integral, tindran dret a la reducció de la seua jornada, amb disminució proporcional de la retribució, amb l’acreditació prèvia de la situació de violència exercida sobre elles durant el temps que els serveis socials o de salut, segons escaiga, acrediten. Quan la reducció no supere l’hora diària no generarà deducció de retribucions.

   Alternativament, poden reordenar el temps de treball a través de l’adaptació de l’horari, flexibilitzant el mateix o d’altres formes d’ordenació que siguen aplicables en els termes que per a aquests supòsits s’establesquen.

1. El personal al servei de les Corts Valencianes percebrà les retribucions bàsiques següents
   1. Sou: consistent en una quantitat igual per a tots els funcionaris que pertanyen a un mateix grup o subgrup de classificació professional.
   2. Triennis: consistent en una quantitat fixa que es reconeixerà cada tres anys, igual per a cada grup o subgrup de classificació professional.
   3. Pagues extraordinàries: seran dues a l’any, cadascuna per un import igual a una mensualitat de la totalitat de les retribucions, a exclusió dels serveis extraordinaris fora de la jornada normal de treball o els complements prevists a aquest fi.
2. Els funcionaris percebran les retribucions complementàries següents:
   1. Complement de destinació: remunera els funcionaris que ocupen llocs de treball prevists en la relació de llocs de treball que el tinguen assignat.
   2. Complement específic del lloc: destinat a retribuir les condicions particulars dels llocs en atenció a responsabilitat, especial dificultat tècnica, dedicació, incompatibilitat, perillositat, penositat. Aquest complement es podrà dividir en diferents subconceptes.
   3. Complement de carrera: dependrà de la progressió assolida pel funcionari o per la funcionària dins del sistema de carrera horitzontal que s’establirà per acord de la Mesa de les Corts.
   4. Complement d’especial dedicació: dirigit a retribuir l’especial dedicació que requereixen els treballs parlamentaris.

      Aquest complement podrà incorporar:

      • L’especial dedicació horària: recull els supòsits de percepcions per major dedicació horària de l’establerta.
      • L’especial dedicació mensual: recull la consolidació de la compensació per la pèrdua del poder adquisitiu, segons els índexs oficials i els increments pressupostaris de les retribucions del personal de les Corts.
      • L’especial dedicació extraordinària: recull un complement retributiu per import d’una mensualitat de complement de destinació i específic que es pagarà dues vegades a l’any.
   5. Complement d’exclusivitat: remunerarà els funcionaris que no facen cap altra activitat laboral, siga pública o privada.
   6. Torns: remunera el treball rotatori per torns del personal de les Corts.
   7. Gratificacions per serveis de caràcter extraordinari fora de la jornada laboral que en cap cas podran ser fixes en la quantia i periòdiques en la meritació. Seran objecte de publicitat al conjunt del personal.
3. Retribucions diferides. Les Corts Valencianes destinaran les quantitats que anualment es determinen per a aportacions al pla de pensions o contractes d’assegurança per a la cobertura de la contingència de jubilació, i també assegurança de vida i d’accidents per al personal al seu servei.
4. Indemnitzacions per raó del servei: la Mesa de les Corts establirà la quantia dels costs causats per la realització dels serveis pels quals es meriten.

La provisió de llocs de treball entre funcionaris de les Corts Valencianes s’inspirarà en els principis de mèrit, capacitat i antiguitat. Els sistemes per a la provisió definitiva seran el de concurs i lliure designació.

1. El sistema ordinari per a cobrir els llocs de treball serà el concurs.
2. En la corresponent convocatòria pública s’establiran els requisits exigits per a l’accés al lloc de treball convocat, de conformitat amb el que s’haja previst en la relació de llocs de treball.
3. Per a la provisió dels llocs mitjançant sistema de concurs serà aplicable el barem que s’establesca per la Mesa de les Corts, amb la negociació prèvia en la Mesa Negociadora.

   Les convocatòries poden preveure una segona fase d’adjudicació o de resultes en els supòsits i les condicions que es determinen reglamentàriament.

4. L’adscripció als llocs, la farà la Presidència de les Corts.
5. Els funcionaris de nou ingrés ocuparan les vacants resultants dels concursos per a la provisió de llocs de treball.

1. La lliure designació consisteix en l’apreciació lliure, en la forma que s’establesca en el Reglament de les Corts o els Estatuts de govern i règim interior, per l’òrgan competent de la idoneïtat dels funcionaris de carrera de les Corts amb els requisits exigits per a l’ocupació del lloc.  Es cobriran per aquest sistema els llocs de lletrat major, lletrats majors adjunts i directors d’àrea, i els llocs de secretaria del lletrat major i, si escau, el lloc de lletrat major adjunt.
2. Els titulars dels llocs proveïts pel procediment de lliure designació podran ser cessats discrecionalment. Els funcionaris que siguen nomenats per a un lloc mitjançant el procediment de lliure designació tenen dret a reserva d’un lloc de treball anàleg al que ocupaven amb caràcter definitiu prèviament a la provisió per lliure designació

1. En el supòsit que un lloc de treball quede vacant, el lletrat major podrà, en cas de necessitat, iniciar el procediment per a cobrir-lo transitòriament, informant les organitzacions sindicals, durant un termini màxim d’un any, amb un altre funcionari del cos o cossos al qual estiguera assignat. Quan aquest lloc tinguera assignat un complement de destinació superior al del funcionari adscrit provisional, aquest el percebrà durant el temps que dure l’adscripció.

   Podrà procedir-se de la mateixa manera que en l’apartat anterior quan s’esdevinga una situació de baixa prolongada per raó de malaltia, en els supòsits d’excedència voluntària per a la cura de fills o familiars durant un termini d’un any, i també en els casos de llicència per embaràs, part, adopció o acolliment, amb el límit màxim del que dure aquesta situació i en tot cas per termini màxim d’un any.

2. Nomenament provisional per millora d’ocupació: les funcionàries i els funcionaris de carrera que reuneixen els requisits de titulació establerts en la classificació d’un lloc de treball vacant adscrit a un cos diferent d’igual o superior titulació, podran ocupar-lo temporalment fins a la seua provisió reglamentària, la reincorporació del titular o l’amortització del lloc, mitjançant nomenament provisional per millora d’ocupació.

   A la funcionària o la funcionari que siga nomenat provisionalment per millora d’ocupació se li reservarà, durant el temps de l’exercici temporal, el lloc de treball del que, si escau, fóra titular, considerant-lo com de servei actiu en el grup de titulació al que pertany.

   El personal funcionari amb nomenament provisional per millora d’ocupació percebrà les retribucions bàsiques i complementàries del lloc de treball que ocupe temporalment, sense que, en cap cas, puga prendre’s en consideració el grup de titulació d’aquest lloc a l’efecte de perfeccionament de triennis ni el seu nivell de complement de destinació per a la consolidació del grau personal.

3. Reglamentàriament, amb la negociació prèvia, es regularà un procediment d’urgència per a dur a terme aquests nomenaments, en el qual es respectaran els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.

Els funcionaris en situació de servei actiu estan obligats:

1. A guardar acatament a la Constitució espanyola, a l’Estatut d’autonomia de la Comunitat Valenciana, al Reglament de les Corts i al conjunt de l’ordenament jurídic, en l’exercici de les seues funcions.
2. A complir la jornada de treball que reglamentàriament es puga determinar.
3. A l’estricte, imparcial i diligent compliment de les obligacions pròpies del lloc o càrrec que ocupe, col·laborant amb els seus superiors i companys i cooperant a la millora dels serveis mitjançant els suggeriments que, si escau, considere oportunes.
4. A guardar reserva respecte dels assumptes que tinga coneixement per raó de les seues funcions.
5. A complir les ordres legalment emanades dels seus superiors jeràrquics.
6. A tractar amb consideració deguda els seus superiors i els membres de les Corts, els ciutadans, els seus companys i els seus subordinats, facilitant-los el compliment de les seues funcions.
7. A actuar amb absoluta imparcialitat partidària i ideològica en el compliment de la seua funció.
8. A abstenir-se de tota actuació política dins de les Corts.

1. El personal al servei de les Corts Valencianes no pot compatibilitzar les seues activitats amb l’exercici, per ell o mitjançant substitució, d’un segon lloc de treball, càrrec o activitat en el sector públic, excepte en els supòsits expressament prevists en aquest estatut, entre les quals s’inclouen les activitats docents i investigadores.
2. Els funcionaris de les Corts Valencianes no poden exercir per ells o mitjançant substitució, activitats privades, incloses les de caràcter professional, siguen per compte d’altri o sota dependència o al servei d’entitats o particulars que es relacionen directament amb les que desenvolupen en les Corts Valencianes.
3. L’ocupació d’un lloc de treball pel personal inclòs en l’àmbit d’aplicació d’aquest estatut serà incompatible amb l’exercici de qualsevol càrrec, professió o activitat pública o privada que puga impedir o menyscabar l’estricte compliment dels seus deures o comprometre la seua imparcialitat o independència.
4. L’ocupació dels llocs de lliure designació serà incompatible amb activitats diferents de les previstes en l’article 44.

El personal al servei de les Corts Valencianes en servei actiu no pot exercir en cap cas les activitats següents:

1. Ocupar activitats privades, incloses les de caràcter professional, siguen per compte d’altri o sota dependència o al servei d’entitats o particulars en els assumptes que haja intervingut en els dos últims anys o haja d’intervenir per raó de la seua ocupació pública. S’inclouen especialment en aquesta incompatibilitat les activitats professionals prestades a persones a qui s’està obligat a atendre en l’exercici del lloc de treball.
2. La pertinença a consells d’administració, òrgans rectors d’empreses o entitats privades, sempre que l’activitat aquest directament relacionada amb les Corts Valencianes.
3. Exercici, per ell o per persona interposada, de càrrecs en tot tipus d’empreses o societats concessionàries, contractistes d’obres, serveis o subministraments, arrendatàries o administradores de monopolis, o amb participació o aval en el sector públic, o qualsevol que siga la configuració jurídica d’aquelles.
4. Participació superior al 10% en el capital de les empreses o societats a què es refereix el paràgraf anterior.
5. L’exercici d’activitats privades lucratives, mercantils, professionals o industrials sempre que pogueren comprometre la imparcialitat o independència del funcionari o impedir o menyscabar el compliment dels seus deures.
6. L’assessorament a partits polítics, grups parlamentaris, sindicats, associacions empresarials o qualsevol altre grup o associació sobre assumptes que tinguen relació directa amb les funcions desenvolupades per les Corts Valencianes.
7. Intervenció professional en recursos d’inconstitucionalitat.
8. Intervenció professional en recursos contenciosos electorals de qualsevol classe, en qüestions, litigioses o no, que afecten partits polítics, sindicats o organitzacions empresarials.
9. Intervenció professional, processal o no, enfront o contra les Corts Valencianes, excepte quan actue en defensa dels seus drets com a personal de les Corts Valencianes.
10. Assessorament professional a persones públiques o privades en l’elaboració de projecte de llei o texts, normatius o no, que hagen de ser aprovats pel consell per a la seua remissió a les Corts Valencianes o que es troben en discussió parlamentària.
11. L’elaboració d’informes o dictàmens per a les administracions de la Generalitat i entitats que en depenen.

El personal de les Corts Valencianes en servei actiu podràexercir les activitats següents:

1. Les derivades de l’administració del patrimoni personal o familiar, sense perjudici del que s’ha disposat en l’article anterior.
2. La direcció de seminaris o cursos o participació en cursos o conferències destinats a la formació quan no tinga caràcter permanent o habitual i no represente més de 75 hores a l’any.
3. La col·laboració en la docència universitària amb una dedicació màxima de sis hores lectives setmanals de terme mitjà anual, devent en tot cas informar-ne.
4. La participació en tribunals qualificadors de proves selectives per a l’ingrés en una administració pública.
5. La participació del personal docent en tribunals d’exàmens, proves o avaluacions diferents de les quals habitualment els correspon en la forma establerta.
6. La producció i la creació literària, artística, científica, i les publicacions que en deriven.
7. Participació ocasional en actes i programes en qualsevol mitjà de comunicació social.
8. La col·laboració i l’assistència ocasional a congressos, seminaris, conferències o cursos de caràcter professional.
9. L’exercici del càrrec de president, vocal o membre de juntes rectores de mutualitats o patronats de funcionaris, sempre que no siga retribuït.
10. L’exercici del càrrec de vocal de les juntes electorals.

1. L’exercici de qualsevol activitat, excepte les expressament establertes en l’article anterior, requerirà reconeixement previ de compatibilitat. El funcionari que desitge obtenir aquest reconeixement haurà de dirigir una sol·licitud a la Mesa de les Corts en la qual s’establiran detalladament les dades per al seu pronunciament. La resolució haurà de ser motivada, reconeixent la compatibilitat o declarant la incompatibilitat, amb l’informe previ del lletrat major.
2. El reconeixement de la compatibilitat habilitarà per a l’exercici de l’activitat declarada compatible en els termes de la resolució mateixa. En tot cas, aquest reconeixement no podrà modificar la jornada de treball i horari de l’interessat i quedarà automàticament sense efecte en cas de canvi de lloc de treball.
3. No podrà reconèixer-se cap compatibilitat per a activitats privades a qui se’ls haguera autoritzat la compatibilitat per a un segon lloc o activitat pública sempre que la suma de jornades d’ambdós siga igual o superior a la màxima o a l’ordinària de les Corts.
4. La percepció d’havers amb motiu de la compatibilitat en l’àmbit públic docent o investigador de caràcter universitari, fora dels supòsits prevists en l’article 44, estarà condicionada al compliment dels límits quantitatius que legalment s’establesquen.

   La superació d’aquests límits en el còmput anual requereix, en cada cas, l’acord exprés de la Mesa de les Corts, amb l’informe previ de la Secretaria General.

   Els serveis prestats en el segon lloc o activitat no es computen a l’efecte de triennis, ni prestacions de la Seguretat Social, ni pagues extraordinàries.

5. La Mesa de les Corts podrà autoritzar, excepcionalment, la compatibilitat per a l’exercici d’una activitat d’investigació de caràcter no permanent o d’assessorament en supòsits concrets que no corresponguen a les funcions del personal adscrit a les respectives administracions. L’excepcionalitat s’acreditarà per la significació de l’encàrrec en concurs públic per requerir especials qualificacions que només ostenten les persones afectades per l’àmbit d’aquest estatut. En tot cas, l’autorització d’aquesta compatibilitat estarà subjecta als requisits i les exigències legalment establertes, aplicant-s’hi la fórmula que resulte equivalent a les Corts Valencianes.

   La superació dels límits a què es refereix aquest precepte, en còmput anual, requereix en cada cas l’acord exprés de la Mesa de les Corts.

L’exercici pel personal al servei de les Corts Valencianes de qualsevol activitat compatible no servirà d’excusa a l’assistència al lloc de treball que requereix el seu lloc o càrrec, ni retard, negligència o descurança en l’exercici d’aquest.

El personal al servei de les Corts Valencianes té dret a la negociació col·lectiva, la representació i la participació per a la determinació de les seues condicions de treball.

La participació del personal de les Corts Valencianes en la determinació de les condicions generals de treball i la negociació es portarà a terme en els termes prevists en aquest estatut a través de:

1. El Consell de Personal.
2. La Mesa Negociadora.

El Consell de Personal és l’òrgan de representació i participació del personal en la determinació de les condicions de treball i participa en l’exercici de les competències en la matèria, en els supòsits i en la forma prevista en aquest estatut.

El Consell de Personal, el mandat del qual serà de quatre anys, estarà integrat per funcionaris de les Corts Valencianes que es troben en situació administrativa de servei actiu, elegits per sufragi personal, lliure, igual, directe i secret, per qui es troben en aquesta situació.

Les eleccions al Consell de Personal seran regulades per la Mesa de les Corts, amb l’acord previ en la Mesa Negociadora, que farà les adequacions procedimentals que es consideren necessàries en el que hi ha previst en la Llei orgànica 11/1985, de llibertat sindical, i en la Llei 7/2007, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic.

1. Correspon al Consell de Personal rebre informació sobre la política de personal i els acords adoptats per la Mesa de la cambra en aquesta matèria i, especialment, haurà de rebre informació sobre la iniciació d’expedients disciplinaris, les sancions imposades, els nomenaments, les inscripcions, els trasllats i els concursos.
2. El Consell de Personal emetrà informes a sol·licitud de l’administració parlamentària sobre les matèries següents:
   • Trasllat total o parcial de les instal·lacions
   • Plans de formació
   • Modificació de la jornada laboral i dels horaris de treball
   • Règim de vacances, permisos i llicències.
3. Les Corts Valencianes facilitaran al Consell de Personal els mitjans materials per a portar a terme les seues funcions.

La Mesa Negociadora del Personal de les Corts Valencianes es constitueix per una representació paritària entre la representació de la Mesa de les Corts i la representació de les organitzacions sindicals presents en el Consell de Personal de les Corts Valencianes en proporció a la seua representativitat i les organitzacions sindicals més representatives a la Comunitat Valenciana i a nivell estatal.

1. Queden excloses de l’obligatorietat de consulta al Consell de Personal i negociació en la Mesa Negociadora les decisions que afecten les potestats de les Corts en organització, a les funcions dels parlamentaris, a l’exercici dels drets dels ciutadans i al procediment de formació dels actes i de les disposicions administratives.
2. Si les decisions pròpies de les potestats d’organització poden tenir repercussió sobre les condicions de treball dels funcionaris, el Consell de Personal serà oït.

1. Les sol·licituds formulades a l’empara d’aquest estatut, la resolució de les quals corresponga exclusivament als òrgans competents de les Corts Valencianes, podran entendre’s estimades transcorregut el termini de tres mesos sense que hi recaiga resolució expressa amb les excepcions que s’indiquen en l’apartat següent d’aquest estatut.
2. Podran entendre’s estimades, una vegada transcorregut el termini màxim en cada cas sense que s’hi haguera dictat resolució expressa, les qüestions següents:
   • Situacions administratives: 30 dies
   • Modificacions de la jornada o horari: 15 dies
   • Sol·licitud de reconeixement de compatibilitat per a exercir altra activitat: 2 mesos
3. El que hi ha disposat en els apartats anteriors no eximeix l’administració de l’obligació d’adoptar una resolució expressa en tots els procediments i de notificar-los a la persona interessada.

1. Les resolucions en matèria de personal que adopten els òrgans i les autoritats de les Corts Valencianes poden ser recorregudes:
   • La dictada per la Presidència i el lletrat major, davant la Mesa.
   • Les dictades per la Mesa, davant el mateix òrgan.
2. El recurs s’interposarà en el termini màxim d’un mes.
3. Contra els acords de la Mesa que resolguen reclamacions en matèria de personal serà possible el recurs contenciós administratiu, de conformitat amb la normativa reguladora d’aquesta jurisdicció.
4. En les matèries regulades en aquest capítol s’aplicarà amb caràcter supletori la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.